top of page
capella_dolors.jpg

Segons descriu Mn. Jesús Capdevila va ser el 16 d’abril de 1718 quan s’arriba a un acord entre els confrares del Sant Crist i els paers de la Vila per tal d’iniciar la construcció d’una nova capella per instal·lar-hi la imatge de la Verge dels Dolors que es va acabar el 1722.
Alguna cosa inesperada que no recullen els documents va passar amb la primitiva capella ja que, tal  com consta entre el full 70 i el 75 del Llibre Vell, el 1787 la Imatge de la Verge s’estava en un armari i entre tots els congregants decideixen fer-li una digna capella. El 2 de març de 1787 es va col·locar la primera pedra de l’actual capella dels Dolors. S’explica al Llibre Vell:

“Per lo major desconsol miraren los Fills y Germans Congregants de Ntra. Mare dolorida de Bellpuig, per la serie de molts anys, y tants que no hi ha memoria de homens en contrari, â la Sagrada Imatge que vuy venerar els Sacratíssims Dolors, arrinconada, ô tancada en un pobre Armari que per depositari de tan Sagrat Tesor se feu construir. Est arrimo penetrava lo cor de no pochs fills, per veurer â sa Sacratissima Mare Adolorida privada de la publica y universal adoració y culto que per tans justos y deguts titols se li devia; y per aixo se tanteijá algunas vegadas lo erigirli Altar dins la Iglesia Parroquial ahon fos venerada de tots los seus siervos, y ahon tingueren estos un propiciatori segur pera presentar â Ntra. Gran Reyna sas suplicas en las necesitats; peró no se pugué conseguir perque la Sereníssima Señora guardaba esta honra pera premiar la devoció dels congregans que vuy la serveixen ab singular esmero.
En un lloch de recreació ahon be encontraren per diferens fins, en lo añ 1786 alguns Siervos de Ntra. Mare infundi Sa Alteza â estos los vius desitgs de eregirli una Sumptuosa Capella â fi de collocar la dal dita Sagrada Imatge y exposarla a pública adoració; estos convocada la Ven. Congregacio en la Capella del St. Christo de esta Vila ahon se acostuma ajuntar pera tractar los negocis de ella, proposaren a sos Germans vos designis y aplaudits aquestos y confiats en lo socorro de Ntra. Mare Adolorida, acordá la Dta. Ven. Congregació emprendrer la hobra sens dinér ni caudal algun confiant unicament en a Providencia Divina y en la Caritat dels Congregants; elegin com elegiren per Protectors de la hobra al Dn. Joseph Flores Advocat y al Dn. Ramon Soler per dipositari al Señor Ramon Soler; per Dipositari al Señor Francisco Arnaldo; y per
Collectors de las almoynas al Rd. Dn. Joan Capdevila, al Sr. Francisco Prats, al Sr. Francisco Vila, y al Sr. Anton Boldú.
Al emprendrer hobra tan laudable y después de haver destinat per ella la paret de tremuntana de la Iglesia Parroquial detras de la Capella del St. Christo, mogué la Soberana Mare de tal manera los cors de sos fills Congregans, que en breu temps se arroplegaren almoynas pera traurer un gran monto de terra que ? â la fabrica, y se arroplegaren caudals pels
materials que se necesitaban per comensarla, moventse tots â portar segons sas formas y possibilitat â rendir sos obsequis a Ntra. Sra. Mare en sa fabrica.
Disposats los materials enla forma expresada, lo dia 2 de Mars del añ 1787 se dóna principi â esta y se posa la primera pedra ab universal contento y alegria de tota la Vila, essent Corrector lo Rd. Dn. Joseph Xammá Capellá Major y Prior lo Dn. Ramon Fontanals.
Y peraque consti ho continuo en lo present llibre, vuy dia 4 de Mars de 1787.
D. Salvador Arnaldo y Sagarra Secretari.”

Gràcies a l’esforç econòmic, l’Advocat i Dr. en Drets Josep Flores va cedir 1.050 lliures, arreplegades de les contribucions de molts congregants i ciutadans de la Vila, les obres van avançar molt i l’estructura i la coberta de la Capella es van acabar l’any 1790.

El Llibre Vell recull:

“Los atrás nombrats Protectors de la Capella de Ntra. Sra. Mare, en acumpliment del encarrech que gustosament prengueren, no perdonaren fatiga, ni treball algun pera adelantar y concluhir la hobra que ab vivas ancias desitjavan tots los moradors de esta Vila veurer perfeccionada, contribuhint ab varias y crescudas almoynas que atesa la esterilitat dels temps ve deuen judicar mes influxos de la gracia de Ntra. Adolorida Mare que voluntaris moviments dels particulars; per lo que ab singular contento mirá esta debota Congregació acabada la hobra â principis del corrent añ 1790.(..)”

ENTRADA.JPG

Per tal de celebrar l’acabament de la nova capella van organitzar-se tot un seguit d’actes de caire festiu a la Vila de Bellpuig. La data escollida va ser el 14 de febrer “lo dia primer de Carnestoltas” i es va avisar prèviament la ciutadania dels festeigs.
La vigília el dissabte 13 de febrer es van cantar unes Completes amb diversos músics tant de Bellpuig com forasters i després es va fer per tota la Vila una universal i solemne il·luminació, així es van guarnir finestres, balcons, places,
carrers i capelles.
L’endemà, el 14 de febrer dia de la festivitat va començar amb un ofici del Capellà Major de la Vila el Reverend Anton Xammar qui posteriorment va beneir la nova Capella; a continuació hi va haver repic de campanes i trets d’armes de foc amb la concurrència de nombrós públics tant de la Vila com foraster. A migdia es va donar abundant sopa als pobres costejada amb la caritat dels veïns de la Vila i a la tarda es van cantar Vespres solemnes, hi va haver concert de música i sermó a càrrec del Reverend pare Anton Balaguer Doctor en Filosofia del Convent de Sant Francesc de Bellpuig. Cap a dos quarts de sis de la tarda va començar una solemne processó amb una enorme concurrència de públic i gran nombre d’atxes que la il·luminaven, la processó acabava amb la Imatge de la Verge. Al final de la processó la imatge va ser col·locada a l’Altar de la Capella i es va cantar en acció de gràcies el “Te deum Laudamus” . Durant aquella nit per cloure la festa es van instal·lar de nou les
il·luminacions i guarniments de la nit anterior.
La decoració interior de la primera capella es va encomanar al mestre Pere Muntanya, Director de l’Acadèmia de Pintura de Barcelona i la totalitat de les obres es van acabar el 1793 quan es va dur la imatge a la capella per ser beneïda; aquesta primera imatge de la Verge era tal  com se’ls aparegué als 7 sants fundadors servites: sola, vestida de dol i amb els seus set dolors al pit representats per set espases que li travessen el cor flamejant.

Les pintures de la Capella de la Verge dels Dolors.

PROCESSÓ.JPG

El 16 de maig de 1973 es va iniciar la decoració de la capella de la Verge amb diversos murals de la vida de Jesús i una visió de la Processó dels Dolors, executats per l’artista targarí Jaume Minguell, La tècnica emprada va ser la
pintura al fresc sobre morter de calç.
S'inicià amb  els frescos de les Noces de Canaà i el sacrifici d’Isaac a mans d’Abraham.

Continuà amb la decoració de la volta de la capella i del Cambril, els frescos de Presentació al Temple, Fugida a Egipte, Jesús entre els Doctors de la Llei, Crucifixió, i Enterrament de Jesús i culminar l'obra el fresc que representa tota la processó penitencial.

Molts professionals i industrials de la Vila van donar materials i hores de treball com a obsequi. Val a dir que l’esforç econòmic que es va fer per decorar la capella va ser titànic tenint en compte que estem parlant de la dècada dels 70.
L’obra pictòrica del mestre Minguell va finalitzar el 8 de novembre de 1980. 

La col·laboració de la població de Bellpuig va ser crucial per tal de poder assolir fites com aquesta.
Més endavant en el temps, l’artista targarí va presentar un pressupost relatiu a la realització del conjunt de pintura artística del cambril de la Verge. La voluntat de la Congregació, amb aquesta petició a l’artista, era que es creés un conjunt pictòric que pogués donar major relleu a la imatge de la mare de Déu, que estès inserida en un fons agradable i lluminós des de la perspectiva exterior de la capella i que guardés un conjunt harmoniós amb la resta de la capella i que des de dins del cambril es pogués apreciar un conjunt pictòric de petita dimensió amb personalitat i continguts propis.
Pel que fa al tema proposat des del primer moment es va tenir en compte que les imatges representades s’havien de visionar des d’una distància màxima de 3 metres i que això requeria el treball en petit format i finalment la temàtica decidida va ser la Pregària de la Mare de Déu: el mur esquerre representa la pregària , la vida i la mort; el mur central la Vila de Bellpuig representada per un paisatge amb els tres turons i el mur dret l’al·legoria de la flor.

IMG_9953.JPG

El conjunt de superfície pictòrica del cambril era d’uns 20 m2 i per tal de respectar el procediment originari de decoració de la capella es va fer amb pintura al fresc de calç, els murs havien de ser prèviament preparats per un
paleta que hauria de picar el guix i fer-hi un reglejat de morter magre de calç de llenya apagada, amb proporció d’1/3, i sorra de riu; que havia de tenir un acabat rústic per a la millor adhesió dels materials. 
Al mateix temps que es feia la restauració es va iniciar una restauració tant del paviment com de les escales i la barana del cambril de la Verge. Es va retirar el paviment de mosaic del cambril i es va rebaixar fins al gruix adient per al nou
paviment que s’hi havia de disposar. El nou enrajolat es va fer amb pedra natural de Vinaixa amb protecció hidròfuga per evitar les humitats i amb sòcol del mateix material amb un alçada de 30 centímetres. Es van arrencar també els deteriorats bastiments del cambril i se’n va col·locar de nous i també es va restaurar l’escala de sortida del cambril adaptant els graons a les noves obres i folrant-los de la mateixa pedra de Vinaixa que s’havia instal·lat al terra; així mateix també es va canviar la barana que hi havia d’obra i se’n va instal·lar una de nova de ferro forjat i passamà de fusta, semblant a la barana original del
cambril; finalment es van instal·lar diferents focus per tot el cambril destinats a donar més lluminositat a la imatge de la Verge.(*) 

Actualment es treballa per tal de resoldre diferents afectacions degudes a la humitat i que han deteriorat de forma evident les pintures d'una banda de la capella.

(*Extret del recull "ELS DOLORS  300 anys de festa, tradició i religiositat popular a Bellpuig". de Jordi Estiarte Berenguer)

bottom of page