La Processó dels Dolors de Bellpuig té múltiples elements de representació dels diversos sectors de la comunitat de Bellpuig, de vegades de forma física i de vegades de forma simbòlica. Aquesta representació comprén sectors d’edat, sectors físics de la població o bé sectors associatius ja siguin de naturalesa laica o religiosa. La participació en la celebració té una funció específica per a cada persona o sector que s’hi involucra i se la fa seva ja sigui des d’un punt de vista de creença, o bé des d’un punt de vista de pervivència d’una tradició que representa i esdevé un element simbòlic de primera magnitud per a tota una
comunitat.
Els principals elements que té la Processó dels Dolors de Bellpuig són, en alguns casos elements comuns i compartits juntament amb moltes altres processons de Setmana Santa d’arreu de la geografia ibèrica; en alguns altres casos són elements específics i típics de la Processó bellputxenca i no es troben en altres celebracions de la mateixa naturalesa.


ELS PASSOS.
Actualment la Processó dels Dolors consta de 6 Passos que representen esdeveniments notables de la Passió de Crist, especialment pel que fa referència als moments esdevinguts amb la Verge Maria i que són elements típics de les congregacions penitencials.
Els passos esdevenen un element simbòlic de primer ordre pel que fa a la representació territorial de la comunitat de Bellpuig
a la Processó; quatre barriades tenen el seu pas, cadascun amb un color diferenciat i en són els veïns els que cada any en gestionen el seu funcionament, el guarneixen i s’encarreguen de fer-lo desfilar a la Processó.
El més antic dels passos de la processó seria, per tant, el Pas de la Verge Dolorosa que és del 1941.
El segon pel que fa a l’antiguitat és el pas del Natzarè o com popularment se l’anomena “Pas del Jovent” que és l’únic que té la imatge de guix –la resta són imatges de fusta- i del qual no se’n sabia la data exacta de construcció però que tal i com afirma Mn. Jesús Capdevila al full 42 del Llibre del Sancrist i Parròquia de Bellpuig aquest pas data del 1945; any en què s’adquirí la Imatge
del Natzarè per subscripció popular:
“Festa dels Dolors de 1945. Aquest any s’introduí dues importants millores a la nostra processó i foren la imatge i andes del Natzarè de tamany natural i de riquíssima expressió. S’estrenaren juntament 8 vestes blanques amb cinyells i caputxa morada de gran efecte i respecte. 4 son els portadors del Natzaré i els altres 4 porten atxes i es relleven quan calgui ja que el pas (subratllat a l’original) en total es pesant. “
L’altra segona millora de què parla Mn. Jesús Capdevila aquell any 1945 fou el nou equipament dels armats.
En tercer lloc hi ha el Pas de la Pietat del 1962 de la zona del Raval. Del 1962 també és el Pas del Calvari que pertany a la zona del carrer Sant Josep. El Pas de l’Hort de Getsemaní que pertany a la zona de la Plaça Sant Roc és del
1966. Finalment hi ha el Pas del Trobament que pertany a la zona de l’Estació i és de l’any 1968.

Els veïns voluntaris de cadascuna d’aquestes barriades en són els encarregats.
El normal deteriorament dels esmentats passos han anat comportant una sèrie de restauracions: El Pas de la Pietat es va restaurar l’any 1987 pel mestre Ferrer de Lleida; el de la Verge l’any 1989 pel mestre Joan Herrada de Prats de
Lluçanès; el de l’Hort pel mestre Herrada l’any 1990; el del Calvari i el del Natzarè el 1991 pel mateix mestre Herrada. També aquell any 1991 es van restaurar diversos elements dels Pas de la Mare de Déu, com la corona i les llàgrimes.
Abans del 1936 no es té constància documental de si a la processó hi havia passos o tant sols era la imatge de la Verge duta a les espatlles de quatre persones que s’anaven rellevant durant la celebració de l’acte.
A la processó hi acostumen a anar 8 vestes que s’anomenen "ordenadors" i que duen la túnica de color morat i la caputxa blanca, duen també una vara alta de fusta de color negre. Aquestes vestes són les que vetllen perquè la processó discorri de forma ordenada especialment pel que fa a la situació dels voluntaris que hi participen en qualitat de vestes, capellanets, blanques, petites vestes, etc. En condicions normals hi ha un ordenador assignat a cada pas i dos més que obren i tanquen la processó respectivament.
Hi ha relats de famílies en què la tradició de ser portador de la Verge anava passant de pares a fills durant força generacions. 
A mesura que anaven passant els anys i què s’anava disposant cada vegada de més imatges, es van anar deixant de banda les forquilles dels portadors i es van anar construint xassisos que anaven sobre rodes, disposaven de frens i feien la feina menys feixuga en emprar només la força per empentar el pas i no pas per servar-lo.
Cap a la segona meitat de la dècada dels 60 el túmul de la Verge havia augmentat molt en majestuositat i com a conseqüència també de pes. D’aquesta manera la força de braços ja no era possible per moure el Pas amb
comoditat; fou en aquesta època en què el Sr. Llorenç Fabregat va construir-ne les 365 espelmes simulades de què disposa actualment i hi va muntar un motor silenciós amb velocitat reductora per adaptar-lo al pas normal de la processó.
La imatge de la Verge actualment llueix un mantell que data de l’any 1968.
Aquell any van ser Priores de la Festa un grup de noies de Bellpuig que es trobaven regularment al Col·legi de les Carmelites de Bellpuig per brodar.
Aquestes noies eren Carme Guasch, Josefina Timoneda, Pepita Bassangé,
Maria Pinent, Teresina Santiveri, Rosor Raurich, Carme Nadal, Pilarin Baldrich i Elvira Simó i entre els actes previstos com a priores van voler adquirir un mantell brodat per a la Verge dels Dolors en forma de regal de la població de
Bellpuig a la seva patrona. Van reunir no sense esforços i a través d’una subscripció popular un total de 75.000 pessetes i van fer portar el mantell des de Manresa.


ELS ARMATS.
Els armats són homes vestits com els antics soldats romans que precedeixen les processons per Setmana Santa. En el cas de Bellpuig juntament amb els passos formen part del gruix de la processó i són sempre joves voluntaris de la
Vila que s’encarreguen d’assajar amb anterioritat tant el pas com les diferents formacions a executar durant l’acte i que van a peu. Antigament també hi havia un escamot d’armats a cavall quatre dels quals obrien la processó i dos més que la tancaven, els armats a cavall desaparegueren cap a la dècada dels 60 del segle XX.
Tot l’equipament de què disposen els armats és propietat de la Congregació que és qui n’ha fet sempre el manteniment. Antigament l’equipament dels armats era pantaló, mantell vermell, faldilla curta de color groc, cuirassa, casc i escut i una llança que els ajudava a marcar el pas tot colpejant el terra. Cap als anys 20 del segle XX es va reformar la vestimenta per tal que
s’assemblessin més als soldats de l’època romana, així els pantalons van desaparèixer i es substituir per les mitges i polaines que eren més fidels a l’autèntic equipament dels antics soldats romans.
L’any 1936 va destruir-se completament la indumentària dels Armats juntament amb tot el patrimoni de la Congregació i els Armats no van poder tornar a incorporar-se a la processó fins el 1945. La indumentària que es va adquirir per subscripció popular es va fer amb la màxima fidelitat respecte dels soldats romans i aquesta indumentària va subsistir fins als nostres dies. Finalment i, com a conseqüència del normal deteriorament dels anys, el 1992 es va canviar l’equipament dels armats pel que llueixen actualment.
L’escamot d’armats de Bellpuig el conformen: un àngel que és sempre un nen de sis o set anys vestit de blanc amb cuirassa, ales, mitges i espardenyes blanques amb l’escut dels set dolors al pit que porta el pas obrint la processó. L’àngel va seguit pel capità que duu la bandera amb les set espases brodades i enlloc de llança una espasa al cinyell, ell és qui dóna les ordres oportunes perquè l’escamot executi les diferents formacions (creuar-se, fer l’estrella, canviar files, etc.).

El segueixen els timbalers que van marcant el pas i els armats a peu.
Els assaigs dels Armats es té notícia que a finals del segle XIX es feien a la zona de les eres de Bellpuig, allà on començava el camí de Verdú; en les darreres dècades s’ha utilitzat tradicionalment el pati del castell. Els armats tradicionalment eren homes solters de la Vila, així des de sempre ha esdevingut un dels elements de representació d’un sector d’edat, el del jovent
que tenia així un espai de participació en la celebració. Les darreres dècades han viscut la incorporació de les noies en aquest element de la processó i així s’ha popularitzat encara més i ha arribat a la plena normalització social.


LES SIBIL·LES
A la Processó dels Dolors de Bellpuig hi apareixen les Sibil·les que són uns tapissos on hi apareixen dones amb objectes i actituds diverses i on hi llueixen diverses inscripcions en llatí que són vaticinis sobre la vida i la Passió de Crist. En aquest cas aquests tapissos es porten penjats en forma de pendó o estendard damunt les espatlles mitjançant unes barres i van després dels Armats.
La sibil·la és un personatge de la mitologia grega i llatina i era un terme genèric que s’aplicava a les sacerdotesses sempre verges, encarregades de transmetre oracles, generalment del Déu clàssic Apol·lo. Aquesta virtut profètica es considerava una gràcia concedida per la divinitat i d’aquesta manera les sibil·les eren les protagonistes de molts mites clàssics. Les sibil·les
vivien a les coves o prop de corrents d’aigua, tenien un tarannà reservat i poc amistós i quan explicaven les seves profecies o oracles estaven sota la influència del Déu que parlava per la seva boca.
Pel que sembla el nom prové de Sibil·la la jove filla del rei Dàrdan de Troia i de la seva esposa Neso, filla del governador Teucre. Sibil·la tenia el do de la profecia i gran reputació com a endevina i fou la que va donar lloc a la tradició que a l’antiguitat s’anomenessin genèricament sibil·les totes les dones que tenien la capacitat de profetitzar.
La  tradició cristiana de les Sibil·les respon al fet que els cristians les volguessin interpretar com a precursores dels profetes de l’Antic Testament tenint en compte que cinc segles abans del naixement de Jesús algunes sibil·les de la Grècia clàssica ja van profetitzar l’arribada d’un salvador del mon, relacionat pels cristians amb la figura de Jesucrist. Concretament la Sibil·la Eritrea va pronunciar un oracle en el qual anunciava el dia del Judici Final i l’arribada de Jesucrist a la Terra. L’acròstic grec de l’oracle de la Sibil·la es va traduir al llatí a l’antiguitat i al segle XIII a les diverses llengües romàniques; avui en dia es conserven múltiples versions de l’esmentat Cant de la Sibil·la.
A Banda de la Sibil·la Eritrea hi ha diverses sibil·les relacionades amb la Passió de Crist, entre les més importants podem destacar-ne:
Sibil·la Pèrsica. És representada com una dona jove d’uns 30 anys d’edat que porta a la mà la inscripció “Videtur vaticinari de futuro salvatore gentium sub nubilo” la traducció de la qual és “Sembla vaticinar sobre el futur salvador dels pobles sota un núvol”.
Sibil·la Líbica. És una dona jove d’uns vint-i-quatre anys que duu a la mà la inscripció: “Videtur clare vaticinari de adventu Salvatoris cum prophetis” traduït és “Sembla vaticinar clarament sobre l’arribada del Salvador junt amb els
profetes”
Sibil·la Eritrea. És una dona jove d’uns 25 anys que porta una flor com a símbol de l’Anunciació i la inscripció “Videtur vaticinari de Christi annuntiatione per angelum facta”. “Sembla vaticinar sobre l’anunciació de Crist feta per l’àngel”.
Sibil·la Cumana. És una dona d’uns 18 anys d’edat que duu un recipient d’or i la inscripció “Videtur vaticinari de nativitate Christi in Betlehem”. “Sembla vaticinar sobre la nativitat de Crist a Betlem”.
Sibil·la de Samos. És una dona d’uns 23 anys que duu a les mans el pessebre on naixerà Crist i la inscripció “Videtur vaticinari de hoc quod virgo reclinavit puerum in praesepio”. “Sembla vaticinar sobre el fet que la Verge va dipositar el
nen al pesebre”.
Sibil·la Cimeriana. És una dona molt jove d’uns 14 anys que duu un got i la inscripció: “Vaticinatur quo modo Virgo lactet”. “Es vaticina de quina manera la Verge alleta”.
Sibil·la Europa. També és una dona molt jove d’uns 15 anys d’edat que duu una espasa per recordar la matança dels Innocents i la inscripció: “Videtur vaticinari de fuga pueri cim matre ieus in Aegypto”. “Sembla vaticinar sobre la
fuga del nen amb la seva mare a Egipte”.
Sibil·la Tiburtina. És una dona d’uns 27 anys que duu una mà tallada com si fos un trofeu bàrbar, a mode d’atribut de la Passió de Crist i la inscripció: “Vaticinata est de Christi alapatione”. “Es vaticina sobre la bufetada de Crist”.
Sibil·la Agrippa. És una dona d’uns 30 anys que duu com a atribut un flagell i la inscripció: “Vaticinatur de flagellatione”. “Es vaticina sobre la flagel·lació”.
Sibil·la Dèlfica. És una dona d’uns 20 anys d’edat que duu una corona d’espines i la inscripció: “Vaticinatur de Christi coronatione”. “Es vaticina sobre la coronació de Crist”
Sibil·la Helespòntica. És una dona d’uns 50 anys d’edat i que duu una creu i la inscripció: “Vaticinata esta de futura Christi crucifixione”. “Es va vaticinar sobre la futura crucifixió de Crist”.

LA CANALLA
La Processó dels Dolors sempre ha tingut una nodrida representació de nens i nenes en la seva execució. La canalla, bàsicament, té uns papers reservats en el conjunt de la processó que són les petites vestes, els improperisels capellanets i les 
blanquetes.

Els nens i nenes esdevenen un element de representació del sector d'edat més jove de la població de Bellpuig i és la manera d’iniciar-se en la participació en els actes de la processó. Esdevé una mena de pedrera on els més petits comencen a viure la festa i a integra-s'hi.
La canalla acostuma a desfilar en els primers elements de la Processó. Precedint els passos hi van les petites vestes que porten la mateixa túnica blanca que les vestes tapades i que porten una peça de roba que els cobreix les espatlles que té el color morat, verd o porpra dels diversos passos de la processó i que només els tapa les espatlles i el pit. Els improperis són els encarregades de portar els anomenats "improperis" que són tradicionalment aquells elements de la Passió de Jesucrist que acostumen a acompanyar les processons de Setmana Santa i, en el cas de la Processó de Bellpuig s'encomanen a aquests petits personatges.
Així, l’escala, la llança, el drap de la Vera Icona (INRI), la canya amb l’esponja xopa de fel i vinagre, el Sol i la Lluna, els assots, la túnica, els daus amb què jugaren els soldats al peu de la creu , l’orella –que Sant Pere tallà al soldat Malcus-, el gall que cantà tres vegades, el calze de la Passió, els tres Claus, la corona d’espines, el martell i les tenalles, el llençol amb què fou embolicat el cos, en forma de petites miniatures són portades per aquests nens i nenes en record
de la Passió que, segons les escriptures, va patir Jesús.

Els capellanets tal i com descriu Mossen Jesús Capdevila en la transcripció del recull de la Festa dels Dolors de l’any 1943 són nois de 8 a 10 anys vestits amb sotana negra, roquet i bonet negre amb una borla vermella i amb guants blancs: Porten una cinta vermella ampla de tres dits al coll de la qual penja una placa dels set dolors i la seva representació simbòlica és la de les antigues
escolanies que tenien les diverses congregacions dels Dolors.
Les blanques són nenes d’entre 2 a 10 ó 12 anys d’edat i que van vestides de blanc fins als peus i no porten llum algunes porten una banderola blanca amb el cor flamejant i els set dolors clavats en forma d’espases. La seva representació simbòlica és la de les novícies dels antics Ordes religiosos de la Dolorosa que tenien el blanc reservat per a les seves vestidures.


LES VESTES
Les vestes són les persones vestides amb túnica fins als peus de color blanc i caputxó que són de diversos colors: morat, porpra o verd i cordó o faixí que cenyeix la vesta al cos. Aquesta diversitat de colors en el cas de la Processó dels Dolors de Bellpuig no representen diverses confraries com és el cas d’altres processons de la geografia ibèrica; sinó que representen els diferents
passos que té la Congregació. Les vestes acompanyen els respectius passos portant llum amb ciris o atxes per tot el recorregut de la Processó. En alguns casos el caputxó porta a la part del pit i brodada en blanc, una al·legoria del pas al qual representen.
El nom de vesta amb que s’anomena els acompanyants dels diversos passos, que res té a veure amb Vesta l’antiga deessa romana de la llar, prové de la vesta entesa com la túnica llarga fins als peus que vesteixen durant tota la processó. La túnica de les vestes de Bellpuig sempre és blanca, perquè aquest era precisament el color reservat a les túniques dels novicis i novícies dels ordes religiosos de la Dolorosa i d’aquesta manera se simbolitza la seva presència en la Processó. Aquest color blanc d’alguna manera es triava perquè simbolitzava la puresa de cos i d’esperit que s’exigia que posseís qualsevol
novici o novícia
La Processó dels Dolors de Bellpuig té també un seguit de vestes que porten caputxó i túnica negres. Tradicionalment el negre era el color reservat per a les túniques dels membres ja ordenats dels antics ordes religiosos de la Verge dels Dolors; la càrrega simbòlica del negre és molt il·lustrativa de la simbologia de veneració dels congregants cap a la Verge dels Dolors; de tots és sabut que a occident el negre és el color que simbolitza el dol per la mort dels éssers estimats. En aquest cas el negre simbolitza tant el dolor de la Verge per la mort del seu fill, com l’acompanyament simbòlic dels antics germans de l’Ordre o dels actuals congregats, amb el dolor que la Verge patí per la mort de Jesús.
L’altre color que en les processons de Setmana Santa tradicionalment representa el dolor o la Passió de Crist és el morat; que en el cas de la processó de Bellpuig apareix en algun dels passos i en el mantell brodat de la
Verge dels Dolors.
Les vestes negres es reserven als membres de la Congregació que vetllen la marxa de la Processó i acompanyen el pas de la Verge i també simbolitza el seu rang. Aquestes vestes negres també es reserven per els i les penitents que
són aquelles persones que de forma anònima han demanat alguna gràcia a la Verge dels Dolors i a canvi li han ofert anar en penitència a la Processó; aquestes promeses fetes a la Verge dels Dolors responen a una profunda i íntima creença particular de cada persona. Els Penitents acostumen a desfilar a la Processó just abans del pas de las Verge dels Dolors i ho fan caminant tota
la processó o bé de cara o bé d’esquena assistits per un acompanyant, calçats o descalços i portant llum ja sigui amb un ciri o atxa. Els que ho fan caminant d’esquena van mirant durant tota la Processó el pas de la Verge. Els i les penitents acostumen a ser persones amb una profunda convicció religiosa i que volen agrair la gràcia o la indulgència que els hagi pogut concedir la Verge compartint físicament el seu dolor.

ELS PRIORS.
La figura del Prior és la d’aquella persona que presideix i patrocina la Festa en nom propi o com a representant d’alguna entitat de la Vila, normalment és una figura voluntària i algú s’hi ofereix. En algunes edicions en què no hi ha voluntaris es nomenen Priors, els representants d’un dels diferents passos, el que aquell any toqui segons un torn preestablert.

Els Priors van acompanyats dels Discrets i Discretes que són persones, familiars o amics que convidats pels Priors els acompanyen durant tot el desenvolupament de la celebració.

La llarga i heterogènia llista de persones que al llarg dels anys s’han ofert per esdevenir Priors i Discrets o Discretes de la processó és un indicador més de l’arrelament d’aquest tipus de festa que esdevenen populars perquè la gent l’acaba convertint en un signe identitari de la comunitat on està integrada. Les mostres de festivitats populars ja siguin de naturalesa religiosa o laica, i els Dolors de Bellpuig no en són una excepció, esdevenen un element de identificació i de cohesió social de primera magnitud i en major mesura quan, com en el cas que ens ocupa, tenen més de tres-cents anys d’història. Els Priors i els Discrets i Discretes al llarg dels anys han esdevingut les figures que han representat els patrons de la festa; aquest patrocini en els primers temps era de naturalesa econòmica i es feien càrrec de les despeses econòmiques
que generava la celebració; amb els anys aquest patrocini econòmic ha evolucionat i avui en dia esdevé més un patrocini social i moral que s’acostuma a dur a terme tan per creença com per amor a la tradició d’una festa. Una prova
més d’aquest arrelament popular és que de vegades han esdevingut Priors, Discrets o Discretes gent de nova adhesió a la comunitat de la població de Bellpuig.

Dels llistats de Priors i Discrets i Discretes des de l’any 1943 fins l’actualitat es pot observar que si bé els primers anys els participants ho eren de famílies de fort arrelament catòlic, amb el temps aquesta figura s’ha anat obrint a altra gent o a associacions o grups d’edat que es brinden a representar aquests rols per motius molt més complexos i heterogenis que les creences religioses.

                    Venerable Congregació dels Dolors de Bellpuig

  • Facebook Social Icon